Ho farem més bé o més malament
però no ho fem amb cap mala intenció. Ho fem per la il·lusió dels jugadors, d’interactuar
amb ells, de voler saber i escoltar la seva opinió. Opinions que ens agradaran
i d’altres que no ens agradaran tan però sempre amb el respecte i la tolerància
com a bandera. La veritat és que mai plou a gust de tothom. Parlo per tothom i
no parlo per ningú concretament. Però em dol l’orgull al saber que la valentia
és poc reconeguda. Sortosament, si la immensa majoria diguéssim i penséssim el
mateix llavors tindríem un problema dels grossos.
Parlo com Aleix Solernou i dic
que em va doldre quan a peu de gespa, després d’acabar el derbi, jugadors del
FC Joanenc perquè estaven empipats pel resultat no em volguessin contestar a
dues preguntes. Després vaig reflexionar i probablement, com a jugador i ésser
humà de sang calenta també hagués actuat igual. Però hi va haver jugadors del
Joanenc que sí que van parlar. Malgrat les circumstàncies doloroses que
suposava la derrota, van donar un pas endavant i van donar la cara pels seus
companys, pel seu equip i pel seu club. I això els honra. Vaig estar molt
content que parlessin. Sí. Podrien haver callat però van voler dir la seva.
Però clar, diuen quelcom i com si fóssim gossos salvatges, ens llancem al coll de
la pressa. Llavors el pròxim dia de ben segur que no parlaran als micròfons de Ràdio
Sant Joan. Jo tampoc ho faria, sincerament. Però no viatgem cap al futur perquè
potser, pel bé de tots, serà millor que no hi hagi pròxim cop i així ens
assegurem de no crear tensions ni mal ambient.
Seguim amb el silenci perquè quan
el vent bufa a favor és molt fàcil sortir i donar la cara. Dic això remetent-me
als fets que van passar al primer derbi de la temporada quan, una vegada més,
hi va haver persones, que van restar muts i a la gàbia. El resultat era
diferent el d’aquest últim partit. La truita gira i gira la truita, oi?
Em sap greu el què ha passat. Ho
dic de tot cor. Amb aquest text, potser em guanyo alguna enemistat però de fet,
no m’importa si això suposa defensar la veritat i la llibertat d’expressió i d’opinió.
Defensar els que van venir en el passat, més o menys llunyà, en el programa amb
un somriure a la boca i disposats a fer les coses bé i en ser els pioners en construir
ponts d’amor i d’efecte sobre una rivalitat històrica. Però pel que es veu és
més fàcil dinamitar al pont que no pas posar maons per reforçar-lo.
Dissortadament és així, demano disculpes a les persones que involuntàriament
han patit les crítiques per voler dir la seva. Per acabar agrair als que,
independentment de la victòria o de la derrota, ens veu ajudar. Gràcies
companys.
Res més, el passat queda i em fa
il·lusió recordar aquells dies de derbi on dies abans i després del partit,
venien els capitans d’ambdós equips i llançaven missatges de respecte i fair-play. I no passava mai re. Bé sí,
acabava el partit i els jugadors dels diferents equips s’abraçaven i saludaven
conjuntament al públic santjoanenc que havia anat a l’estadi. Altres temps que han
quedat en l’oblit de tothom, menys en el meu record i en el del meu gran
company.
No hay comentarios:
Publicar un comentario